Algunes decisions impliquen elegir entre, per exemple, anar a la universitat o començar a
treballar, comprar un nou ordinador o estalviar per al pròxim viatge, etc.
Són decisions alternatives (una de dues), en les quals tenir en compte el concepte de cost
d’oportunitat pot ajudar-nos a elegir. Però moltes de les qüestions en economia
–i per tant, en la vida real- no consisteixen a fer o no fer alguna cosa, sinó
en quant fem.
Si necessitem un cotxe
per a anar a treballar, la decisió no està a comprar-lo o no, sinó a pensar si
hem de gastar-nos més o menys. Una vegada en la tenda, ens ofereixen un model
que ens convenç, però per 500 euros més ens n’ofereixen un altre que duu
incorporat un sistema de seguretat més fiable. Mereix la pena pagar una mica
més (cost addicional) per un model que té una cosa millor (benefici
addicional)?
L’economista ens aconsellaria que comparem el cost marginal (500
euros) amb el benefici marginal que suposa la major seguretat. Si el benefici
és superior al cost hem de triar aquesta opció.
L’anàlisi marginal
suposa que les persones prenem les decisions sospesant els beneficis
addicionals enfront dels costos addicionals en el moment en el qual elegim.
Si hem de comprar-nos
uns vaquers, hem de decidir si ens gastem un poc més per uns de la marca
coneguda o en triem altres que són més barats però de marca desconeguda. Mereix
la pena pagar una mica més (cost marginal) per tenir la marca coneguda
(benefici marginal)?
Aquests i altres exemples posen en relleu que en moltes de
les nostres decisions ens enfrontem a disjuntives en el marge (en el límit) en
les quals no es tracta de tot o res, sinó de comparar els beneficis extres que
obtinc amb al cost addicional d’obtenir aquests beneficis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada