El
terme economia prové del grec i significa “administració
de la casa”. Encara que un principi aquest origen ens semble peculiar, en
realitat les llars i les economies tenen molt en comú. En una casa es prenen decisions
sobre repartiment de tasques o sobre ingressos i despeses, de vegades cal endeutar-se
i en ocasions es pot estalviar, etc.
Però
l’economia ha desbordat l’àmbit de la llar i s’ha transformat en una activitat que
està contínuament present en la vida quotidiana, encara que no sempre seguem
plenament conscients d’això. La majoria dels actes humans tenen un component
econòmic: la decisió d’estudiar o no una carrera universitària, llogar o
comprar u pis, tenir u fill o no tenir-lo, acceptar o no un nou treball, etc.,
són decisions que tenen una implicació econòmica.
Per
això l’economia pot entendre’s com “l’estudi de la humanitat en els seus afers
quotidians”. Així la va definir Alfred Marshall, un gran economista del segle
XIX, i a pesar que com a ciència ha experimentat un gran desenvolupament, la
definició es tan certa avui com en 1.890.
Encara
que nascuda fa un poc més de dos-dents anys, l’economia es considera una
ciència jove. El punt de partida es pot situar en l’obra “La riquesa de les
nacions”, escrita en 1.776 per Adam Smith, considerat con el “pare” de l’economia”.
Si comparem aquesta data amb les d’alguns escrits o teoremes d’altres
disciplines com les matemàtiques o la física, que daten de diversos segles
abans de Crist, entendrem la consideració de l’economia com una ciència jove.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada