Els costos irrecuperables o els costos de l’error

Un principi que ens ajuda a entendre les decisions econòmiques és que si ja s’ha fet una despesa, hem d’oblidar-nos-en, ja que són costos irrecuperables.

Els costos del passat són costos irrecuperables i no ha d’interferir en les nostres decisions actuals. Suposem que anem al cinema i paguem una quantitat de diners per veure una pel·lícula que no sabem si mereix la pena. Estem en el cinema, la pel·lícula  ens avorreix i tenim ganes d'abandonar la sala: hem d'anar-nos-en? Per a prendre aquesta decisió cal oblidar-se dels diners invertits en la compra de l’entrada, ja que són irrecuperables.

L’economista ens preguntaria: “què faries si et regalaren una entrada per a veure una pel·lícula que ja saps que no t'interessa, el que és raonable és que te’n vages del cinema i dediques el temps a altra cosa. Però en la gran majoria de casos la gent aguanta fins al final, argumentant que ja ha pagat els diners. Aquesta idea d’aprofitar els diners és absurda. Els diners ja s’han perdut en comprar l’entrada. En realitat, quedant-nos en el cinema incorrem en un segon cost: el temps perdut en alguna cosa que no ens agrada i no optar per altra activitat. El fet de no assumir la pèrdua en què hem incorregut comporta una altra nova pèrdua.

Imagina que Joan compra compulsivament una nova bicicleta i immediatament després es penedeix de la seua decisió què ha de fer? Podria pensar: “vaig cometre un error i m’aguante”. Però també podria revendre la bicicleta, per exemple, per la meitat del que va costar. Però moltes persones no raonen així i tendeixen a quedar-se amb la bicicleta. És justifiquen dient: “No puc perdre tant”. Pensen que una bicicleta amb teranyines en el garatge val el mateix que van pagar-hi. Un economista els diria que l’únic cost rellevant és l’oportunitat perduda no venent.

Pot ser una ocasió excel·lent per a reflexionar sobre els riscos de la compra compulsiva, per oblidar-se el que va costar. Ara la decisió està a comparar si l’ús és més o menys del que ens hi ofereixen. Si pense que l’ús que li donaré és mínim, mereix la pena vendre-la. És a dir, el que va costar és irrel·levant per a la decisió de revendre o no.

En l’àmbit empresarial també són freqüents aquests errors. Per exemple, algunes empreses es resisteixen a abandonar les seues inversions en productes que no funcionen i en els quals estan perdent diners: “amb tot el que hem gastat, no podem retirar-los del mercat ara”. Aquest raonament és un error. El que s’ha perdut, s’ha perdut ja, per què s’ha de seguir perdent més? En la decisió sobre el que ha de fer-se, el passat no ha d’incorporar-se al càlcul. S’ha de continuar invertint en un determinat producte només si es pensa que hi ha possibilitats d’èxit, en cas contrari, cal retirar-lo del mercat.