El cost d’oportunitat.

El fet que els recursos siguen escassos significa que quan elegim produir un bé decidim al mateix temps no produir altres béns que podrien produir-se amb els mateixos recursos. És a dir, quan ens decidim per una opció,  hem d’assumir que perdem l’oportunitat de gaudir d’una cosa és menys d’una altra.

El cost de oportunitat d’alguna cosa és allò a què s’ha de renunciar per a aconseguir-la.

Encara que a voltes puga passar-se per alt, el cost d’oportunitat existeix sempre que hi ha elecció entre usos alternatius. Per exemple, si no dispose de diners per a assistir a un concert i a més comprar un CD, quina decisió prenc? No tenir diners per a les dues coses (escassesa de recursos) et duu a triar i, per tant, a renunciar a alguna cosa (cost d’oportunitat).

Açò també passa en el conjunt de la societat, ja que hi ha diverses necessitats col·lectives y les administracions disposen d’uns recursos limitats. Per exemple, si un ajuntament solament té pressupost per a fer un hospital o un parc, i s’opta per construir el parc, el cost d’oportunitat serà que els veïns no disposaran dels serveis sanitaris.

El cost d’oportunitat de produir qualsevol bé es mesura pels béns als quals es renuncia.

De vegades el cost d’oportunitat d’una acció no es tan evident com sembla. Si et preguntaren quant costa anar al cinema, probablement respondries el que vas pagar l’ultima vegada. És el cost visible. Però el nostre temps disponible (cost no visible) també és un recurs escàs que ha de figurar en el  càlcul. Tant els diners com el temps representen oportunitats perdudes per haver anat al cinema.