divendres, 4 de març del 2016

Les necessitats

Les necessitats es manifesten con la sensació de manca d’una cosa unida al desig de satisfer-la.

L’economia s’interessa especialment per aquelles necessitats la satisfacció de les quals requereix l’ús de recursos escassos.

No totes les necessitats que experimentem tenen el mateix caràcter.

D’una banda hi ha les que són comunes a qualsevol ésser humà, com ara alimentar-se, vestir-se i tenir un habitatge.
Són les anomenades necessitats bàsiques o primàries les que és imprescindible satisfer per a poder sobreviure. En una societat desenvolupada, aquestes necessitats estan pràcticament cobertes per a la majoria de la població. No obstant això, hi ha molts països en els quals no estan garantides, en aquests casos, el problema econòmic es manifesta amb tota la seua cruesa.

L'evolució i el benestar de les societats desenvolupades han fet que s’haja anat ampliant el concepte de necessitats primàries. Per exemple, l’educació o la sanitat, que actualment ens semblen fonamentals, durant molts segles no han sigut considerades com a tals, ja que la preocupació principal de l’ésser humà era cobrir les seues necessitats més bàsiques. D’aquesta manera avui dia s’entenen com a necessitats primàries totes aquelles que cal satisfer per a poder viure dignament com a ciutadà. Per tant, el benestar humà no consisteix solament en la mera supervivència, sinó en el desenvolupament integral (econòmic, social i cultural) de la persona.


A part de les bàsiques, l’ésser humà com a esser social, té un altre tipus de necessitats cada volta més evolucionades, con l’oci, la comunicació, etc. Aquestes necessitats secundàries, que sorgeixen amb l’evolució i el desenvolupament de la societat, tendeixen a augmentar el nivell de satisfacció i benestar de l’individu.

L’evolució de les necessitats i la manera de satisfer-les depenen, entre altres factors, de la classe o grup social a què es pertany, del moment històric que es viu de l’àrea geogràfica en què es naix, del grau de desenvolupament d’un país i de la manera com estiga repartida la riquesa entre els seus habitants. Aquestes circumstàncies fan que l’escassesa de recursos per a satisfer tot el que necessitem (problema bàsic de tota economia) no es perceba de la mateixa manera per les diferents persones que integren una societat, ni tots els països al visquen de la mateixa forma.

Per tant, encara que l’escassesa està present en el si de totes les societats, el grau amb el qual es manifesta entre països i persones és substancialment diferent. És a dir, l’escassesa és un terme relatiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada