divendres, 4 de març del 2016

Les necessitats

Les necessitats es manifesten con la sensació de manca d’una cosa unida al desig de satisfer-la.

L’economia s’interessa especialment per aquelles necessitats la satisfacció de les quals requereix l’ús de recursos escassos.

No totes les necessitats que experimentem tenen el mateix caràcter.

D’una banda hi ha les que són comunes a qualsevol ésser humà, com ara alimentar-se, vestir-se i tenir un habitatge.
Són les anomenades necessitats bàsiques o primàries les que és imprescindible satisfer per a poder sobreviure. En una societat desenvolupada, aquestes necessitats estan pràcticament cobertes per a la majoria de la població. No obstant això, hi ha molts països en els quals no estan garantides, en aquests casos, el problema econòmic es manifesta amb tota la seua cruesa.

L'evolució i el benestar de les societats desenvolupades han fet que s’haja anat ampliant el concepte de necessitats primàries. Per exemple, l’educació o la sanitat, que actualment ens semblen fonamentals, durant molts segles no han sigut considerades com a tals, ja que la preocupació principal de l’ésser humà era cobrir les seues necessitats més bàsiques. D’aquesta manera avui dia s’entenen com a necessitats primàries totes aquelles que cal satisfer per a poder viure dignament com a ciutadà. Per tant, el benestar humà no consisteix solament en la mera supervivència, sinó en el desenvolupament integral (econòmic, social i cultural) de la persona.


A part de les bàsiques, l’ésser humà com a esser social, té un altre tipus de necessitats cada volta més evolucionades, con l’oci, la comunicació, etc. Aquestes necessitats secundàries, que sorgeixen amb l’evolució i el desenvolupament de la societat, tendeixen a augmentar el nivell de satisfacció i benestar de l’individu.

L’evolució de les necessitats i la manera de satisfer-les depenen, entre altres factors, de la classe o grup social a què es pertany, del moment històric que es viu de l’àrea geogràfica en què es naix, del grau de desenvolupament d’un país i de la manera com estiga repartida la riquesa entre els seus habitants. Aquestes circumstàncies fan que l’escassesa de recursos per a satisfer tot el que necessitem (problema bàsic de tota economia) no es perceba de la mateixa manera per les diferents persones que integren una societat, ni tots els països al visquen de la mateixa forma.

Per tant, encara que l’escassesa està present en el si de totes les societats, el grau amb el qual es manifesta entre països i persones és substancialment diferent. És a dir, l’escassesa és un terme relatiu.

La escassesa de recursos i la necessitat d’elegir

La base del “problema econòmic” rau en el fet que els éssers humans tenen una sèrie de necessitats i disposen d’uns recursos escassos per a satisfer-les.
El recursos són escassos.

Per obtenir béns i serveis cal disposar de recursos amb què es puguen produir. Per exemple, per a satisfer la necessitat d’alimentar-nos es requereix terra, maquinària i agricultors per a conrear el blat, que al seu torn es transformarà en farina, i que finalment servirà per a produir la pizza, que satisfà la nostra necessitat. El problema és que aquests recursos són escassos, és a dir, la quantitat no és suficient per a satisfer totes les necessitats d’una societat.

Hi ha molts recursos escassos: el temps dedicat al treball, les fàbriques, els minerals, la fusta, el petroli, els diners, el temps... són insuficients per a satisfer les necessitats de la societat La necessitat d’elegir.

L’activitat econòmica sorgeix precisament amb la finalitat de superar el problema de l’escassesa de recursos. La impossibilitat d’obtenir tot el que desitgem ens obliga a triar quins béns i serveis es produiran i en quines quantitats, és a dir, hem de decidir a quines necessitats dedicarem els nostres recursos i quines deixarem insatisfetes. La societat té necessitats però hi ha més necessitats que recursos per a satisfer-les. L’economia estudia la manera com la societat gestiona els seus recursos escassos per a assolir el benestar material dels seus membres.

L’economia una ciència útil.

L’economia ens por ajudar a comprendre el món en el qual vivim.

Hi ha moltes qüestions que susciten la nostra curiositat. Per què guanyen tant les estreles del futbol?, com funciona la Borsa?, per què tot el món accepta un paper que es du diners?, per què en uns llocs les persones es moren de fam i en uns altres se segueixen dietes d’aprimament?, per què 100 euros valen avui molt menys que fa 10 anys?

A més, en la vida hauríem d’afrontar situacions en les quals saber una mica d’economia pot ajudar-nos a prendre decisions. Ara, com a estudiant, quins estudis m’interessen: formació professional o estudis universitaris? Més avant, com a treballador, què serà millor: llogar o comprar un habitatge?, estalviar o invertir?, quant em costarà demanar un préstec?, quins impostos he de pagar i com puc calcular-los.

L’economia també permet entendre millor les mesures de política econòmica que prenen els governs i tenir una opinió pròpia sobre moltes de les qüestions que ens afecten com a ciutadans: com es distribueix la renda i la riquesa?, què és el PIB?, han de pagar més impostos aquells que tenen més?, com es podria millorar l’ocupació?, s’han de fer més habitatges socials?, com podem protegir el medi ambient.

Com veiem, els coneixements d’economia poden aplicar-se a moltes situacions de la vida diària. És a dir. L’economia és un coneixement pràctic que ens pot ajudar a resoldre problemes, a intentar entendre al món i a participar per aconseguir millorar-lo. Per abordar aquest coneixement pràctic, ens recolzarem en altres ciències com la sociologia, l’historia, el dret o la psicologia, ja que per a entendre els fenòmens econòmics hem de tenir en compte els seus condicionaments històrics sociològics o els aspectes jurídics i psicològics que els envolten. Així mateix, ens ajudarem d’altres ciències com les matemàtiques o l’estadística com a instruments imprescindibles per a l’anàlisi de la realitat econòmica.

Economia i vida quotidiana


El terme economia prové del grec i significa “administració de la casa”. Encara que un principi aquest origen ens semble peculiar, en realitat les llars i les economies tenen molt en comú. En una casa es prenen decisions sobre repartiment de tasques o sobre ingressos i despeses, de vegades cal endeutar-se i en ocasions es pot estalviar, etc.
Però l’economia ha desbordat l’àmbit de la llar i s’ha transformat en una activitat que està contínuament present en la vida quotidiana, encara que no sempre seguem plenament conscients d’això. La majoria dels actes humans tenen un component econòmic: la decisió d’estudiar o no una carrera universitària, llogar o comprar u pis, tenir u fill o no tenir-lo, acceptar o no un nou treball, etc., són decisions que tenen una implicació econòmica.
Per això l’economia pot entendre’s com “l’estudi de la humanitat en els seus afers quotidians”. Així la va definir Alfred Marshall, un gran economista del segle XIX, i a pesar que com a ciència ha experimentat un gran desenvolupament, la definició es tan certa avui com en 1.890.
Encara que nascuda fa un poc més de dos-dents anys, l’economia es considera una ciència jove. El punt de partida es pot situar en l’obra “La riquesa de les nacions”, escrita en 1.776 per Adam Smith, considerat con el “pare” de l’economia”. Si comparem aquesta data amb les d’alguns escrits o teoremes d’altres disciplines com les matemàtiques o la física, que daten de diversos segles abans de Crist, entendrem la consideració de l’economia com una ciència jove.

Què és l'economia?


Per a presentar l'economia, m'encanta començar amb la pregunta: 

“Què és economia? I tu m'ho preguntes? Economia eres tu”. 

En efecte, si vas a una discoteca, si et compres una novel·la, si gaudeixes d'unes vacances, si t'inscrius en algun curs, estàs fent economia quan compres o pagues i, fins i tot, indirectament també, encara que no maneges diners. En realitat, en referir-me a qualsevol de les teues activitats, el mes probable és que el teu comportament tinga repercussions econòmiques.

Llavors, em diràs, per ventura tot és economia? Confie em concediràs que la vida consisteix en una mica més. Per la meua banda, pense que no tot és economia; més encara, crec que el més important de les nostres vides no ho és. Ara bé, sí és cert que quasi tot acte humà té un component econòmic. En rigor, la meua resposta “economia eres tu” tanca un parany que hem d'evitar. Doncs si bé és cert que la gran majoria dels actes humans presenta algun aspecte econòmic, açò ocorre solament quan actuem en societat. En altres paraules: l'economia és una activitat social. Presenta aspectes tècnics, jurídics, psicològics i altres anàlegs, però no s'ha de confondre amb cap d'ells. Sobretot, no es redueix a una tècnica.

Per a entendre-ho millor, advertisca's que Robinson Crusoe planejava el seu oci i distribuïa l'ocupació del seu temps, però no feia economia. Quan cavava en la terra un canalillo des de la deu a la seua barraca, en comptes d'anar tots els dies a cercar aigua, estava sens dubte tractant d'obtenir la màxima satisfacció amb el mínim esforç, que és l'objectiu atribuït a l'economia. Però també aqueix és una fi de la tècnica i açò és el que feia Robinson: resoldre un problema tècnic més propi de l'enginyer que de l'economista. Est intervé quan convivim amb altres homes, amb els quals intercanviem béns o serveis. En aparèixer el seu company Divendres és quan comença a haver-hi economia en l'illa de Robinson, perquè l'economia és una activitat social: “Economia eres tu” és fals; la veritat és: “Economia som nosaltres”. 

(Text adaptat de *SAMPEDRO, José Luis: L'Economia i extret del manual d'Economia de l'editorial *SM, Madrid, 2008)