Les necessitats es manifesten con la sensació de manca d’una cosa unida al desig de
satisfer-la.
L’economia s’interessa especialment per aquelles necessitats la satisfacció
de les quals requereix l’ús de recursos escassos.
No totes les necessitats que experimentem tenen el mateix caràcter.
D’una banda hi ha les que són comunes a qualsevol ésser humà, com ara alimentar-se, vestir-se i tenir un habitatge.
Són les anomenades necessitats bàsiques o primàries les que és imprescindible satisfer per a poder
sobreviure. En una societat desenvolupada, aquestes necessitats estan
pràcticament cobertes per a la majoria de la població. No obstant això, hi ha
molts països en els quals no estan garantides, en aquests casos, el problema
econòmic es manifesta amb tota la seua cruesa.
No totes les necessitats que experimentem tenen el mateix caràcter.
D’una banda hi ha les que són comunes a qualsevol ésser humà, com ara alimentar-se, vestir-se i tenir un habitatge.
L'evolució i el benestar de les societats desenvolupades han fet que s’haja anat
ampliant el concepte de necessitats primàries.
Per exemple, l’educació o la sanitat, que actualment ens semblen fonamentals,
durant molts segles no han sigut considerades com a tals, ja que la
preocupació principal de l’ésser humà
era cobrir les seues necessitats més bàsiques.
D’aquesta
manera avui dia s’entenen com a necessitats primàries totes aquelles que cal
satisfer per a poder viure dignament com a ciutadà. Per tant, el benestar humà
no consisteix solament en la mera supervivència, sinó en el desenvolupament integral
(econòmic, social i cultural) de la persona.
A
part de les bàsiques, l’ésser humà com a esser social, té un altre tipus de
necessitats cada volta més evolucionades, con l’oci, la comunicació, etc.
Aquestes necessitats secundàries, que sorgeixen amb l’evolució i el
desenvolupament de la societat, tendeixen a augmentar el nivell de satisfacció i
benestar de l’individu.
L’evolució de les necessitats i la manera de satisfer-les depenen, entre altres factors, de la classe o grup social a què es pertany, del moment històric que es viu de l’àrea geogràfica en què es naix, del grau de desenvolupament d’un país i de la manera com estiga repartida la riquesa entre els seus habitants. Aquestes circumstàncies fan que l’escassesa de recursos per a satisfer tot el que necessitem (problema bàsic de tota economia) no es perceba de la mateixa manera per les diferents persones que integren una societat, ni tots els països al visquen de la mateixa forma.
Per tant, encara que l’escassesa està present en el si de totes les societats, el grau amb el qual es manifesta entre països i persones és substancialment diferent. És a dir, l’escassesa és un terme relatiu.
L’evolució de les necessitats i la manera de satisfer-les depenen, entre altres factors, de la classe o grup social a què es pertany, del moment històric que es viu de l’àrea geogràfica en què es naix, del grau de desenvolupament d’un país i de la manera com estiga repartida la riquesa entre els seus habitants. Aquestes circumstàncies fan que l’escassesa de recursos per a satisfer tot el que necessitem (problema bàsic de tota economia) no es perceba de la mateixa manera per les diferents persones que integren una societat, ni tots els països al visquen de la mateixa forma.
Per tant, encara que l’escassesa està present en el si de totes les societats, el grau amb el qual es manifesta entre països i persones és substancialment diferent. És a dir, l’escassesa és un terme relatiu.
